L’alternativa existeix i no és planteja des de la utopila.
Cal que el Consell recapaciti i sigui valent i s’estableixi un compromís o pacte de totes les forces polítiques per reconduir, ara que encara hi som a temps, aquesta perversa situació, primant l’interès públic i la sostenibilitat de la gestió de residus a Mallorca. Concretament cal:
- que es revisi el contracte amb l’empresa concessionària i els termes que regulen la concessió del servei públic
- que s’impulsi una Llei de Residus que:
- respecti les directrius en matèria de gestió de residus que fixa la Unió Europea, començant per la prevenció, la minimització, el reciclatge i la recuperació i deixant en darrera instància les fraccions de residus que acabin a incineració o abocament controlat. L’objectiu hauria de ser aconseguir com a mínim un 60% de reciclatge en front als objectius actuals que plantegen un 60% d’incineració al 2020.
- obligui a redefinir les infrastructures del Pla Director Sectorial de Residus a partir dels criteris de proximitat, suficiència i simplificació tecnològica, apostant per la minimització dels residus generats (quan menys residus, més ocupació, més economia local i menys despeses en gestió de residus tòxics, etc), tractament de la fracció orgànica, recuperació màxima dels residus d’envasos (implantant sistemes de devolució, depòsit i retorn, SDDR) i apostant per l’establització de les fraccions residuals destinades a acobament, de manera que es podria plantejar en tancament progressiu de les línies d’incineració
- acabin amb la relació de força que TIRME té sobre la política de gestió de residus a Mallorca que prioritza el negoci per damunt dels interessos generals